Viu i conviu

2021 -  Castellò -  Castellò

Fitxa Tècnica

  • Promotor: Públic
  • Promou: EVha
  • Projecta: Mentrestant (Irene Civera) i Jaime Prior

Projecte PILOT

Projecte de sostenibilitat

Viu i conviu

La proposta estableix uns criteris dins del marc físic, històric i social, partint d'un edifici existent en l’ Avd. Caputxins, on s'estableixen diferents relacions amb el barri, dins de la comunitat i entre les unitats residencials.

Es fomenten els espais col·lectius, la flexibilitat en les unitats de convivència per a la seua adaptació a les diferents situacions i necessitats, i s'incorporen tots els mecanismes possibles per a minimitzar l'impacte ambiental, afavorint una cultura del col·lectiu més sostenible i social.

Veure galeria

S'han prevalgut els següents criteris per a l'elecció de materials, obtenint els següents resultats:

  • Recuperació d'elements existents en l'edifici per a la seua reubicació o reutilització amb transformacions lleugeres (serralleries, paviments, revestiments,...). Aquests elements (recollits en el panell nº3) permeten un estalvi de 14.939 Kg CO₂ equivalents (↓16.3 kg de CO₂/m² de superfície construïda).
     
  • Elecció de materials amb baixa petjada de carboni en tot el seu cicle de vida útil (estructura i paraments de fusta, aïllants ecològics,… Alguns d'ells, com la fusta o el suro, té producció negativa de CO₂, ja que procedeixen d'espècies vegetals que redueixen el CO₂ de l'atmosfera en la seua fase de creixement. Això permet reduir en un 45% les emissions de CO2 emeses per aquests materials en comparació amb els seus homòlegs tradicionals (↓13.7 kg de CO2/m²)
     
  • Materials amb facilitat de recuperació per les seues característiques constructives en sec (estructura de fusta o metàl·lica caragolada, policarbonats de coberta i façanes, aïllants, tancaments interiors,…), per la qual cosa el seu  processament en la fase de desmantellament serà molt més eficient i factible.

Per a la seua obtenció s'han realitzat els mesuraments dels elements considerats per als principals elements constructius de l'edifici (cobertes, façanes, forjats, particions interiors) i els seus homòlegs més comuns amb solució CTE per a la nostra zona climàtica i àrea geogràfica. Els elements no contemplats s'han assumit equivalents a l'edifici estàndard del CTE, i podran proporcionar un major marge d'estalvi d'emissions.

Per tant, es produeix una rebaixa del 15% d'emissions de CO₂ en la fase de construcció, i del 61% en la fase de desmantellament gràcies a les estratègies exposades de recuperació d'elements, selecció de materials sostenibles i tècniques de construcció en sec.

Es preveu la recuperació d'aigües grises per a la seua reutilització o abocament a la xarxa de pluvials municipal. També es recupera l'aigua de pluvials, reduint les sobrecàrregues sobre la xarxa municipal en cas de pluges.

En la coberta s'instal·len compostadores, que permetran l'abocament de residus orgànics degudament seleccionats pels usuaris.

S'ha disposat una bateria de mesures passives i actives per a la millor gestió de l'ambient interior de l'edifici amb el mínim requeriment d'energia i aigua potable. Els objectius i estratègies han sigut els següents:

  • Capacitat de control de temperatura i humitat mitjançant elements naturals, com la ventilació natural croada, la retenció de la calor i el control solar. Per a això es disposen elements per tota l'envolupant per al control o retenció de la radiació solar (persianes alacantines, ombratjes, hivernacle, tir tèrmic), juntament amb obertures que permetran generar corrent d'aire a l'interior de l'edifici encara quan aquestes no es donen en l'exterior.
     
  • Reducció del consum d'aigua mitjançant instal·lació de mesures passives de reducció de cabals (perlitzadors) i sistemes actius per a evitar el desaprofitament d'aigua (Smart Water).
     
  • Recuperació de les aigües pluvials i aigües grises per a la seua depuració i reutilització en el propi edifici (WC, neteja i reg). L'excedent s'aboca a la xarxa de pluvials municipal per a reg.
     
  • Instal·lacions tèrmiques mitjançant sistemes d'alta eficiència complementaris (aerotèrmia i pèl·lets), que permeten satisfer la demanda amb el menor consum possible, no depenent d'una única font d'energia.
     
  • Camp solar en la coberta de l'edifici que permet que l'edifici aconseguisca la consideració de consum quasi nul d'energia no renovable.
     
  • Horts urbans, que permeten millorar la inèrcia tèrmica en la zona de coberta.

Per a la reducció dels consums d'energia de l'edifici s'han plantejat les següents estratègies:

  • Millora de l'envolupant: a més de disposar solucions per a l'envolupant amb un alt nivell d'aïllament i l'eliminació de possibles ponts tèrmics, s'instal·len fusteries i envidraments amb transmitàncies molt reduïdes.
     
  • Control solar: les façanes disposen de persianes alacantines regulables pels usuaris, a més dels balcons que recorren tota la façana. La disposició d'un espai mixt o de transició, no condicionat, permet incrementar l'espai exterior a l'estiu, sense que el sol arribe a l'interior, oferint un espai útil i assolellat interior a l'hivern. En la coberta s'instal·len captadors solars a manera de marquesina que proporcionen ombra a l'estiu (a més d'energia), juntament amb l'hort exterior, i el jardí del pati en planta baixa evita la radiació en les hores centrals de l'estiu. Uns elements tèxtils enrotllables permeten reduir l'assolellament sobre la coberta i el pati a l'estiu.
     
  • Estudi de l'espai central cobert com a regulador bioclimàtic: l'hivernacle que tanca el pati i part de la façana posterior proporciona un espai protegit que evita el contacte de l'envolupant dels habitatges amb l'aire exterior, proporcionant un espai amb diverses capacitats de regulació de l'ambient interior. Aquest espai, a més, proporciona una millor capacitat de ventilació creuada dels habitatges.

    Una galeria en la seua cara aquest, conformant una doble pell, permet millorar l'aïllament d'aquest espai. Les obertures, superiors dissipen l'aire calent a l'estiu, millorant la capacitat de succió amb un disseny que proporciona efecte venturi, i ho retenen a l'hivern. Els captadors instal·lats en la franja nord, a més de proporcionar electricitat, permeten calfar l'aire contingut en la càmera inferior, que servirà per a generar un tir tèrmic a l'estiu, expulsant l'aire a l'exterior, o per al seu aprofitament a l'interior de l'edifici, impulsant-lo cap a la planta baixa. Unes obertures situades en els fronts est i oest permeten completar les capacitats de ventilació d'aquest espai, combinades amb les obertures de la planta baixa i els propis habitatges, que es beneficiaran d'aquesta capacitat de generar succió al pati per a tindre sempre disponible ventilació natural.

    Les obertures motoritzades d'aquest espai permeten la seua autoregulació, aprofitant cada situació segons uns paràmetres programats, de manera que s'aprofiten de manera òptima les condicions exteriors hora a hora.
     
  • Eficiència de les instal·lacions tèrmiques i generació d'energia: Es disposa un sistema centralitzat combinat, amb un interacumulador de 1500 l, amb generació per aerotermia de 61 kW/44 kW (calor/freda), per la seua alta eficiència i compatibilitat directa amb l'energia aportada amb les plaques fotovoltaiques, a més de poder generar fred i calor, secundat per una caldera de pèl·lets de 22 kW amb tecnologia de condensació, que permet complementar l'anterior amb una baixa petjada de CO₂ i diversificar les fonts d'energia. El sistema permetrà prioritzar l'una o l'altra tecnologia en funció de les necessitats, la producció fotovoltaica o els preus de l'energia elèctrica i els pèl·lets.

Tal com s'ha indicat en l'apartat de cicle de vida, s'opta per sistemes prefabricats de tall i/o col·locació en obra, des de l'estructura de fusta o metàl·lica caragolada, particions en sec, … fins a acabats exteriors de policarbonat. Aquests sistemes permeten reduir notablement els temps d'obra (entre 30 i 40%), els sorolls i molèsties sobre l'entorn i els residus generats en obra.

El criteri per a l'automatització és gestionar i monitorar el funcionament de les instal·lacions i espais comuns, proporcionant un ambient saludable i amb el major grau de confort que aporten les mesures passives. Els espais privats seran gestionats pels propis usuaris, que deuran re-aprendre a utilitzar els senzills mecanismes bioclimàtics que proporciona l'edifici. Les dades individualitzades dels consums (electricitat, aigua freda, aigua calenta) fomentaran l'ús de les mesures passives enfront de l'abús de les instal·lacions.

Per al control dels sistemes es requereix la instal·lació de sondes (temperatura, humitat) i aparells de mesura (anemòmetres, cabalímetres,…), que enviaran les seues lectures a un sistema central que permeta la recollida de telemetria, de manera que puguen detectar-se funcionaments anòmals o avaries, possibles correccions del sistema

per a la seua millora,… aquestes dades haurien de poder monitorar-se a distància, sumant la capacitat d'enviar alertes a personal encarregat del manteniment. D'aquesta manera, juntament amb un manteniment preventiu regular, s'obtindran beneficis: l'òptim funcionament del conjunt permetrà maximitzar el seu estalvi, es redueixen els requisits de personal, que pot controlar edificis a distància, i es posseeix un control directe i continu del funcionament de l'edifici.

Conéixer altres casos de:

Unió Europea. Fons Europeu de Desenvolupament Regional