Ecoliving San Antón

2020 -  Alacant -  Alacant

Fitxa Tècnica

  • Promotor: Privat
  • Promou: Mocabi Arquitectura
  • Projecta: Mocabi Arquitectura
  • Quantia subvenció: 10.000 €

Pla IRTA Projectes

Projecte de sostenibilitat

Ecoliving San Antón

Es tracta d'un projecte per a la construcció de dos habitatges sostenibles, en el Barri Sant Antón d'Alacant. L'edifici es dissenya per a dues parelles joves amb l'objectiu de ser una llar per a una vida. El concepte “ecoliving” descriu la voluntat de desenvolupar una manera de viure a la ciutat més personal i més sostenible, tant per als qui habiten l'edifici com per al seu entorn. Gran part dels espais són compartits entre les famílies que ho habitaran, buscant fomentar la convivència: el hall, la bugaderia, la coberta i l'hort. Per part seua, els habitatges s'han pensat per a ser flexibles en el seu dia a dia, però també per a poder assumir els canvis que es desenvolupen al llarg de la vida. Els patis que articulen els habitatges es creen exclusivament per a millorar el funcionament tèrmic i introduir la llum i la naturalesa en aquestes, estant les condicions d'habitabilitat resoltes en donar les peces de vida al carrer.

Els objectius principals marcats per al projecte són:

  1. Crear un hàbitat interior naturalitzat, fomentar l'ecosistema verd urbà i l'ús de materials saludables.
  2. Resiliència i innovació tipològica: flexibilitat en planta i secció; habitar en “coliving”. 
  3. Regeneració urbana i millora d'un entorn degradat.
  4. Estalvi de >60% d'energia amb l'ús de mesures pasives i mesures actives d'alt rendiment. 
  5. Zero emissions de carboni en apostar per iniciatives mediambientals, cicle de vida i compensació
  6. Processos 100% digitalitzats i monitorats per a optimització i sensibilització.
Veure galeria

S'ha tingut en compte en el dimensionament dels espais interiors i en l'ús de tipologies flexibles, la distribució de les quals s'ha realitzat per a possibilitar l'evolució dels espais sense necessitat d'obra, així com en la creació de zones de caràcter intermedi que permeten ser utilitzades de diferents maneres en funció de les necessitats canviants dels usuaris. Aquesta adaptabilitat es planteja tant en planta com en secció, permetent canvis com l'arribada d'un nou membre, partides, acolliment de familiars majors, etc.

A més, es planteja la resiliència dels habitatges, no únicament enfront de les conseqüències del canvi climàtic si no també enfront de possibles epidèmies o esdeveniments que puguin obligar els usuaris a quedar-se a casa durant un temps. En aquest sentit, l'existència d'espais exteriors generosament dimensionats i ben orientats, així com la incorporació de la vegetació com a part indispensable del projecte (terrasses vegetals i patis naturalitzats) són els elements clau projectats per a garantir la salut dels habitants dels habitatges.

Els patis tèrmics funcionen com a eina de confort natural, reduint el consum energètic i la necessitat d'instal·lacions de condicionament tèrmic. A l'estiu, el pati s'obre i forza la ventilació a l'interior dels habitatges. A l'hivern, els patis es tanquen i generen un aire caldejat en la part superior, que entra en els habitatges escalfant-les. Per a ventilar, es proposa conduir l'aire a través del soterrani per a temperar-lo, abans de distribuir-lo. S'ha estudiat l'orientació òptima per al clima local. Tenint en compte també vents predominants i accidents geogràfics que puguin influir en les condicions exteriors que emboliquen a l'edifici. Es pretén l'optimització de llum natural amb l'objectiu de reduir la necessitat de llum artificial.

L'equip de projecte vol superar amb escreix la contribució mínima d'energia renovable establerta per la normativa per a cobrir la demanda d'aigua calenta sanitària (ACS). Per a això aprofitaran el màxim de superfície disponible en la coberta del nucli de comunicacions i treballaran amb panells d'alt rendiment, no sols per a escalfar l'ACS dels habitatges sinó també per a escalfar l'aigua necessària per a la instal·lació de calefacció. (Una alternativa seria utilitzar aerotermia, però moltes de les mesures passives implementades en el projecte tracten de reduir la necessitat de condicionar l'aire de manera mecànica, per aquest motiu consideren que no seria eficient. Es proposa també l'aprofitament i la reutilització d'aigües grises (procedents de lavabos, dutxes i banyeres) i/o pluvials, convenientment tractades, per a usos que no requereixin una qualitat d'aigua potable, i en el cas d'abocar la resta de les aigües residuals al domini públic hidràulic), reduir l'impacte mediambiental sobre la massa d'aigua receptora.

Es pretén fomentar, per aquest ordre, la prevenció, reutilització, reciclatge i altres formes de valoració dels residus de construcció i demolició per a minimitzar l'impacte ambiental de la seva fabricació i transport. 

En el referit a l'emmagatzematge de residus dels habitatges, es proposa habilitar espais per a la separació individual per unitat, així com per a la separació col·lectiva per a la recollida d'aquests residus en planta baixa. Al seu torn es planteja un sistema de compostatge col·lectiu en el terrat vinculat a l'hort.

Unió Europea. Fons Europeu de Desenvolupament Regional