Estructures lleugeres per a sobreelevació - MIRA
Estructures lleugeres per a sobreelevació
Fitxa Tècnica
- Promotor: Públic
- Promou: Universitat Politècnica de València
- Projecta: Ivan Cabrera i Fausto (IP)
- Quantia subvenció: 50.000 €
Pla IRTA Investigació
Estructures lleugeres per a sobreelevació
Al llarg de la història, les ciutats han presentat increments demogràfics. Això s'ha vist reflectit en la seua morfologia urbana i manera de creixement, sent habitual un model de ciutat que augmenta la seua extensió en superfície. Actualment, aquesta proposta d'extensió es tradueix en un model insostenible i ineficient, ja que implica una inversió de recursos en noves infraestructures per a dotar a la ciutat de connexions, equipaments, zones verdes i tot tipus de serveis. Si a més, analitzem el context de moltes urbs, una gran quantitat de barris necessiten una regeneració i reactivació urbana. Així doncs, la necessitat de rehabilitació d'aquests habitatges i la creació de noves, ha portat a plantejar una estratègia en les zones d'eixample. És a dir, es planteja l'extensió en altura de blocs residencials que encara no han esgotat la seua edificabilitat vacant. Això genera un model de regeneració urbana, ja que els propis residents d'aquestes edificacions, cedeixen el dret de vol a canvi d'unes prestacions en els elements comuns. El desenvolupament principal de la investigació consisteix en una comparació i anàlisi d'estructures lleugeres prefabricades que sustenten aquests nous volums destinats a habitatges en edificis existents, ocasionalment històrics i protegits, tenint en compte les característiques estructurals d'aquesta tipologia de construcció i la seua interacció amb la nova estructura. Tots els exemples d'ampliació segueixen un mateix patró: addició d'una o dues plantes a partir d'estructures lleugeres realitzades en taller, a canvi de l'actualització d'elements comuns. Es crea així, un marc global determinat per quatre factors clau: econòmic, urbà, social i sostenible.
Aquest nou model de ciutat davant la necessitat de nova superfície, proposa noves altures a canvi d'una actualització. Tota aquesta millora, promou una reactivació urbana en les zones cèntriques de les ciutats, les quals per la seua antiguitat necessiten probablement una rehabilitació. El plantejament de la sobreelevación fomenta “Treballar en l'existent,” per a revaloritzar i reutilitzar els elements ja construïts. Aquestes millores individuals de cada bloc residencial, en el seu conjunt, generen una estratègia de millora a nivell global en les poblacions. Constructivament, l'ampliació dels habitatges es realitza a partir de la fabricació industrialitzada, la qual té per si mateixa una sèrie de beneficis. A causa del seu concepte d'off-site, la producció es realitza d'una forma més controlada i automatitzada, i per tant fa que el sistema siga més productiu, eficient i amb una millor optimització de recursos.
La rehabilitació dels edificis i la millora i actualització dels elements comuns afavoreix intrínsecament a la comunitat de veïns. A més, gran part d'aquesta població, bé per qüestions econòmiques o socials, no han realitzat cap reforma, i la majoria de les instal·lacions i serveis que actualment disposen es queden obsoletes. Els treballs a realitzar responen normalment a qüestions d'accessibilitat, com a actuacions en el nucli d'escala i vestíbul, incorporació d'ascensor i eliminació de barreres arquitectòniques, i a aspectes estètics i d'esmena de patologies. A més d'una millora o substitució d'instal·lacions, les quals ja s'han de tindre en compte en el projecte de rehabilitació a causa de l'augment de nombre d'habitatges. Tot aquest còmput de millores fa que els propietaris obtinguen a part de les noves comoditats, una revaloració dels seus habitatges, i enfortisca la cohesió i l'estabilitat social.
Econòmicament, la sobreelevación afavoreix al conjunt de la ciutat. D'una banda, ja no és necessària la creació de noves infraestructures com a avingudes, dotacions i serveis. D'altra banda, fomenta la regeneració urbana, ja que es realitza una rehabilitació de l'arquitectura, i per tant, es revaloritza el patrimoni arquitectònic ja existent. Es genera així una rendibilitat dels recursos de manera responsable.