Centre de formació

2021 -  València -  Valencia

Fitxa Tècnica

  • Promotor: Privat
  • Promou: ONG
  • Projecta: Quino Bono Arquitectos

Pla IRTA Obres

Projecte de sostenibilitat

Centre de formació

Centre de Formació en Hostaleria per a la Fundació Asindown

El projecte consisteix en l'habilitació i ampliació d'un local existent –situat en la coberta de l'aparcament Veles e Vents, en la Marina de València- per a adequar-lo com a Centre de Formació en Hostaleria per a la Fundació Asindown de la Comunitat Valenciana.

Després de l'habilitació i ampliació del local de planta baixa, al costat de la terrassa exterior, es crearà un espai de formació laboral en l'àmbit de l'hostaleria en el qual es celebraran, puntualment, esdeveniments de caràcter privat com a eina pròpia de la formació.

El programa de necessitats del centre de formació està format per cuina-menjador, sala polivalent, lavabos, vestuari, magatzem i quart d'escombraries.

Després de l'ampliació (en la qual es cobreix un mòdul de l'actual terrassa) la superfície total construïda és de 184,95 m². Per a millorar l'envolupant tèrmica es modifiquen els sistemes i els materials de tancament: 

El tancament opac es disposa en les façanes nord i sud de la nova zona ampliada i davant de l'estructura existent. Es tracta d'una façana ventilada formada per panells fixos de làmines de bambú verticals en l'exterior, sistema "sate" sobre envà de termoargila, cambra d'aire i trasdosat interior de plaques de guix laminat aïllament de llana mineral.

La resta de façana envidrada es resol amb fusteria exterior d'alumini amb doble vidre laminar, compost per vidre 5+5 mm a l'interior, cambra d'aire i vidre incolor 6+6 mm en l'exterior. Com a protecció solar es col·loquen, per davant de l'envidrament, panells pivotants de làmines de bambú verticals.

Veure galeria

Per a impulsar l'ecodisseny, en el projecte s'implanten les següents mesures, seguint les indicacions de la Guia Verda de la Generalitat València i el Codi Tècnic de l'Edificació: ús de plaques fotovoltaiques  i bescanviadors de calor per a la renovació de l'aire interior (mesures actives); col·locació de panells de làmines com a protecció enfront de l'assolellament, façanes ventilades, aïllament tèrmic, col·locació de nous cristalls de baixes emissions i ventilació natural croada (mesures passives). Amb el compromís de desenvolupar una arquitectura més sostenible, en el projecte d'habilitació ha estat prioritària la bioconstrucció, amb l'elecció de materials que suposin un baix impacte ambiental durant la seva construcció a més de garantir que, una vegada finalitzada la seva vida útil, poden ser reutilitzats. L'ús de material reciclable transformant-lo en producte final d'alta qualitat permet obtenir nous materials amb el corresponent estalvi energètic i una reducció d'emissions. L'ús dels materials en la rehabilitació del local té com a objectiu aplicar l'economia circular a la construcció per a garantir la reutilització dels recursos i maximitzar, per tant, l'aprofitament d'aquests. Els principals avantatges d'integrar l'economia circular en els materials del present projecte (com l'alumini, la llana de roca o el guix ) són: la reducció dels residus generats, la disminució dels recursos o matèries primeres, la posterior reutilització i/o reciclatge i, per tant, la reducció de les emissions durant els processos de fabricació i construcció, la qual cosa es tradueix en una millora de la qualitat del medi ambient. A més, en l'habilitació s'ha proposat reciclar i recuperar l'actual paviment de fusta.

La doble pell de l'edifici creada amb la col·locació de nova fusteria (vidres i perfils metàl·lics) i amb els sistemes de protecció solar (panells de làmines) té com a objectiu principal garantir el benestar i la qualitat dels usuaris que, en aquest cas, es tracta dels alumnes de la Fundació Asindown que es formin en hostaleria, a més de garantir el control lumínic del local, que compta amb un elevat nivell d'assolellament degut al seu emplaçament. La disposició dels vidres i la seva cambra intermèdia garanteixen l'aïllament acústic i tèrmic necessaris per al correcte desenvolupament de la formació que tindrà lloc en les cuines de l'edifici LA MARE QUE VA, tant per als alumnes com per als formadors. El color, present en el projecte, es materialitza en codis i senyalística (inclusius) que, a més d'ajudar a la identificació de cada espai, aporten alegria i optimisme als usuaris. El col·lectiu sindrome down i discapacitat intel·lectual i la societat valenciana podran gaudir d'un espai únic, marí i obert, en el qual gaudir d'un esdeveniment, presentació, reunió... De la mà de l'Ajuntament i La Marina de València, LA MARE QUE VA contribueix a generar un espai més inclusiu, dotant a l'entorn d'una manera de vida propi dels nostres usuaris/es on la diversitat i la inclusió són conceptes indissociables.

Tots els sistemes emprats en el projecte procedeixen de processos constructius industrialitzats, com ocorre en la fabricació de les làmines de bambú. De la mateixa manera, s'empren sistemes de construcció (panells de guix laminat, grans draps de vidre, …) l'execució del qual i/o col·locació en sec és ràpida, eficaç i afavoreixen que el subministrament en obra sigui “a mesura”, per la qual cosa els residus generats en obra són mínims, complint amb els màxims criteris de sostenibilitat.

Els materials emprats en alguns dels sistemes procedeixen de matèries naturals que, gràcies a la seva composició o al tractament que reben durant el procés de fabricació, són idonis per a la seva col·locació en exterior, fins i tot en l'ambient salí en el qual es troba l'edifici, perquè requereixen d'un manteniment mínim i, a més, després del seu ús poden ser reciclats o reutilitzats, la qual cosa es consideren dues important mesures per a afavorir la sostenibilitat econòmica de la intervenció.

D'altra banda, s'implantarà un sistema de monitoratge de consums de llum i aigua mitjançant comptadors d'impulsos que enviessin la informació a una aplicació on generarà gràfiques d'anàlisis de rendiment i consum.

Conéixer altres casos de:

Unió Europea. Fons Europeu de Desenvolupament Regional