Ves enrere Héctor Illueca signa tres convenis amb els col·legis d'Arquitectes, Aparelladors i Enginyers Industrials per a implantar el sistema BIM

Héctor Illueca signa tres convenis amb els col·legis d'Arquitectes, Aparelladors i Enginyers Industrials per a implantar el sistema BIM

06/06/22

La Vicepresidència Segona i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica destina un total de 180.000 euros per a desenvolupar el sistema. Afirma que la metodologia *BIM "contribueix de manera decisiva al salt definitiu a la transició ecològica en el nostre territori"

El vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, Héctor Illueca, ha signat un conveni amb els presidents dels col·legis oficials d'Arquitectes, Enginyers Industrials i d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de la Comunitat Valenciana per a la realització d'accions de foment de la sostenibilitat i innovació aplicada en matèria de digitalització i promoció de la implantació de sistemes de modelització d'informació 'Building Information Modeling' (BIM).

L'objectiu d'aquests acords és impulsar la digitalització del sector a través de la implantació de la metodologia BIM com a mecanisme fonamental cap a la sostenibilitat de l'arquitectura.

El vicepresident ha explicat que aquesta eina de treball és "fonamental" ja que el seu ús "intensifica la productivitat del sector" i "facilita la coordinació entre els professionals de l'edificació, establint una metodologia comuna".

Així mateix, ha destacat que la metodologia BIM "és capaç d'il·lustrar el procés complet d'edificació, enginyeria civil, manteniment i fins i tot de demolició i posterior reciclatge de materials. Això permet sistematitzar tot el cicle de vida d'un edifici i planificar determinades variables relacionades amb la reutilització de materials i el potencial bioclimàtic dels edificis".

Per tot això, el vicepresident ha assegurat que la metodologia BIM "contribueix de manera decisiva al salt definitiu cap a paradigmes com l'economia circular o l'arquitectura bioclimàtica i, per tant, a l'avanç de la transició ecològica en el nostre territori".

Segons dades de l'Agència Europea del Medi Ambient, la Unió Europea genera, aproximadament, unes 2.500 tones de residus a l'any i el 30% provenen del sector de la construcció. Respecte a la taxa de reciclatge d'aqueixos residus, la d'Espanya és d'un 37%, enfront del 55% de França, el 76% de Bèlgica o el 78% d'Itàlia.

Enfront d'aquesta situació, Héctor Illueca ha ressaltat el treball que des de la Vicepresidència Segona s'està realitzant per a fomentar l'ús d'aquesta metodologia present en diverses línies d'actuació com la signatura d'aquests convenis o la redacció, construcció i el manteniment dels tres projectes pilot de promoció pública basada en la innovació ecològica en la construcció.

Els convenis, amb una vigència fins al 31 de desembre de 2022, té per objecte regular les relacions entre la Generalitat i els col·legis i instrumentalitzar la subvenció de la Vicepresidència per a l'any 2022, que ascendeix a 180.000 euros, és a dir, 60.000 euros per organisme.

A la signatura dels convenis també han assistit la secretària autonòmica d'Arquitectura Bioclimàtica, Laura Soto, i la directora general d'Innovació Ecològica en la Construcció, Nuria Matarredona.

Cal recordar que des de la Direcció General d'Innovació Ecològica en la Construcció s'estan desenvolupant diverses iniciatives per a incorporar progressivament la metodologia BIM en les licitacions públiques d'acord amb les directives europees. Precisament en 2021, i com a experiència pilot d'aquesta estratègia formativa del sector, es va establir un conveni de col·laboració amb el Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana que ha permés bonificar la formació de quasi un miler de professionals en diversos nivells.

L'ús de BIM implica una perspectiva que transcendeix la fase de disseny, abastant l'execució del projecte i obra, i fins i tot la fase d'ús, estenent-se així al llarg del cicle de vida de l'edifici, afavorint una millor gestió d'aquest.

Entre els beneficis d'aquesta metodologia destaca la transparència dels models i la seua gestió, millora la competitivitat del sector, impulsa la descarbonització, major eficiència de recursos i control del cicle de vida de la infraestructura, i s'incrementa la qualitat i eficiència dels projectes i obres d'edificació i enginyeria.